A Europa, entre un 20 i un 30% de les persones en situació de sensellarisme tenen entre 18 i 29 anys. El sensellarisme juvenil i l'exclusió socioresidencial són fenòmens emergents que transcendeixen la idea que teníem fins ara dels perfils i trajectòries que condueixen a aquesta situació.
Però, quins factors defineixen aquesta problemàtica que afecta les persones joves a Europa ia Espanya?
Els problemes d'accés a l'habitatge afecten sobretot col·lectius més vulnerables com les persones migrants en situació administrativa irregular o persones en processos d'institucionalització. Tot i que és un problema estructural, no és l'únic.
Totes les qüestions relacionades amb la manca de formació i la desocupació constitueixen una altra de les dimensions a destacar en la sensellarisme juvenil. La dificultat d'accés al mercat de treball i el seu manteniment són una constant en les narratives de les persones joves en risc d'exclusió socioresidencial.
L'origen i l'estatus migratori són un element distintiu perquè la situació administrativa en què es troba un alt % d'aquests joves suposa un bloqueig en els processos d'inclusió social.
Parlar de salut, sobretot de salut mental, com a factor dins aquesta problemàtica és fonamental atesa la alta prevalença de malestar psicològic en les persones joves en situació de sensellarisme. Les dures condicions de vida per les quals passa aquest col·lectiu hi incideix directament ia això cal sumar-la les restriccions d'accés a la cura de la salut.
Tenint en compte tots aquests factors de què hem parlat anteriorment, hem de mirar aquesta problemàtica des d'una perspectiva interseccional. Per què? Perquè ens ajudarà a tenir una imatge més precisa d'aquesta realitat i, sobretot, ens ajudarà a plantejar una solució més eficaç per eradicar el problema del sensellarisme juvenil.
Font: Monogràfic 'Joventut i sensellarisme' elaborat per FACIAM i l'Institut Universitari de Desenvolupament i Cooperació
Català 
Español