Fa unes setmanes ens vam asseure amb Youcef, un jove de 26 anys, a la seu de Càritas Madrid, per conèixer més sobre ell i sobre com està sent la seva experiència dins del projecte.

Bé Youcef, explica'ns una mica sobre tu…

El meu nom és Youcef, tinc 26 anys i sóc d'origen algerià. Abans d'arribar a Espanya vaig ser a França i ara fa més de vuit anys que sóc aquí. Vaig arribar aquí buscant una feina i un futur millor.

Quant de temps portes a Futuro&Co.?

Porto al projecte des de finals d'agost de l'any passat, gairebé des que va arrencar Futuro&Co.

Com ets ara? Explica'ns què estàs fent…

Ara mateix estic treballant. La meva situació actual és irregular per un tema de documents, però he aconseguit feina.

He de treballar perquè tinc una nena de sis anys, així que m'apanyo com puc. Sent pare, cal treballar.

Nou mesos després d'entrar al projecte, com valores Futuro&Co.?

La meva experiència en el projecte és molt bona. Estic molt agraït per l'oportunitat perquè no només és tenir una casa, una llar. T'ajuda a cobrir altres parts com és el tema del treball, el tema de la cura de la salut mental i amb tot el tema de la paperassa amb l'administració. És una oportunitat per avançar.

Jo abans vivia en una habitació llogada, però em vaig quedar sense feina i en aquell moment vaig decidir demanar ajuda a una organització i em va sortir l'oportunitat de participar en el projecte… I no és només que et cobreixin unes necessitats. No és només l'ajuda, també és que et donen les eines perquè tu només puguis arribar on vulguis.

I durant aquests nou mesos, creus que el projecte t'ha influït?

La meva vida ha canviat des que estic a Futuro&Co. Ha millorat sobretot a nivell físic i mental. Un està més tranquil, no hi ha tant d'estrès. No estàs pensant gaire en coses que et poden passar.

Jo ho veig al meu pis amb els meus companys. Cadascú està centrat en els seus estudis, en la seva feina; no estan pensant on viure o dormir. Això és un problema molt gran. Si no tens on dormir, no tens res.

I si et preguntem pel teu futur, com ho imagines?

La veritat és que no puc dir gaire respecte a això. Cal pensar en el present, encara que de vegades és inevitable imaginar-se el futur. Sí que és cert que tinc objectius que m'agradaria assolir, però cal anar-hi a poc a poc. Si es compleixen val, però almenys ho intentaré.

Jo el que vull és el que m'imagino que tothom vol. El més bàsic: treballar, tenir una casa i un cop tingui això, la resta ja anirà venint a poc a poc.